Cançó a la llibertat

Aixó una cançó a la llibertat, als pobles oprimits, a la mare que em va parir.
A les dictadures mentals, a les pors interiors, a les pors exteriors, a l’autoestima dels ocells, als petits de la nostre infancia, als pares del present i als avis del futur, a tot–hom.
A la llengua, al amor, a salvador Dalí i a les arts creatives, tot canviará,
ho pintarem d’un altre color, i ho decidirem entre nosaltres, la clau esta al caláix, llibertat per les formigues de la soletat, haviat tot canviará.
Aixó una cançó a la llibertat, als pobles oprimits, a la mare que em va parir.
A la memoria dels elefants,
als que ja no hi son..
a les formigues de la soletat,
a l’autoestima dels ocells,
als paisos sense estat,
als joves sense forat,
als negres de la fruita,
als de les hores extres…
a tots…
Aixó una cançó a la llibertat, als pobles oprimits, a la mare que em va parir…