Wody Allen y Scarlett en Barcelona

Allí estaba ella, deslumbraba...
No podia creer lo que entraba por mis vidriosos ojos. Sensual melena rubia e inocente sonrisa infantil sentada en Las Rambles de Barcelona, en la terraza de un bar entre la Calle Consejo de Ciento y calle Aragón. Se dejaba llevar por el "el del sombrero". El señor Allen.
Ella saludaba y sonreia entre toma y toma, disfrutaban ellos haciendo su trabajo y nosotros viendo como disfrutan ellos. Un dia inolvidable. Ha valido la pena hacer campana en el trabajo para ir a Manhattan Barcelona.
Por la tarde estaran en "El Born"...

trabajando en dia festivo

mis jefes estan de puente y yo currando...
...sin comentarios

el pare pedófil

No em podia creure el que veien els meus ulls…,
Jo sortia de treballar, d’una feina qualsevol, en una ciutat qualsevol, d’un 28 d’octubre.
Uns malpagats penjaven un cervol d’una farola centenaria…uns metres mes amunt…campanetes…acompanyades del tradicional mite de la cultura catalana “El Pare Noel”.
Verge Santa! Pero si estem a uns dies de la Castanyada!
Segons estudis fiables, la lluminor visual fa creixer inconscientment les ganas de comprar, mes i mes…també esta desmostrat que els carrers comercials que tenen bombetes penjades dels arbres tenen mes ventes que els carrers que no en tenen.
Si fos per mi lis fotria la bombeta pel cul… al Pare pedófil, als cèrvols ignorants i a les campanetes consumistes. Hipócrites.
Cuantes mes llumetes posin, menys regals compraré, cuants mes barbuts vermells pengin, mes piratejaré l’ultim del Bisbal. Cuantes mes campanes…millor! i que resonin ben fort,… m’imagino la mega-campana de la catedral de Barcelona empotrada ven bé, a la capçalera del llit del exel.lentíssim ministre Joan Clos Van Damm…al carrer Bailén…retocada de campanes a dos quarts de 5 del matí, per que així es desperti, i reculli de cop, tots els centenars de monitors de P.C. que hi han al costats dels containers de tota Barcelona, i els dugi a una ONG, per que tots els que llençen un monitor tubular, es que s’ha comprat una pantalla plana o ordenador portátil, seguint les ordres del Puto Pare Noelius, i el seu fervor consumista.
Visca la llibertat, els Reis d’orient i en Leo Bassi!

cabroncetes

Estoy seguro que las obras de adecuación de las estaciones de metro para los minusvalidos, se hacen para mejorar la vida a los minusvalidos... seguro? ...o se hace por que hay un gran saco de ingenierias que babean por hacer un agujero en el metro y enchufar un ascensor? Por que no lo hacen altruistamente? Se tiene que obligar, pagando a unos ingenieros que contruyan unas rampas para que una señora mayor pueda acceder al tranporte público... Si no hubiera dinero detrás...

...el ascensor no se hace.

Cançó a la llibertat

Aixó una cançó a la llibertat, als pobles oprimits, a la mare que em va parir.
A les dictadures mentals, a les pors interiors, a les pors exteriors, a l’autoestima dels ocells, als petits de la nostre infancia, als pares del present i als avis del futur, a tot–hom.
A la llengua, al amor, a salvador Dalí i a les arts creatives, tot canviará,
ho pintarem d’un altre color, i ho decidirem entre nosaltres, la clau esta al caláix, llibertat per les formigues de la soletat, haviat tot canviará.
Aixó una cançó a la llibertat, als pobles oprimits, a la mare que em va parir.
A la memoria dels elefants,
als que ja no hi son..
a les formigues de la soletat,
a l’autoestima dels ocells,
als paisos sense estat,
als joves sense forat,
als negres de la fruita,
als de les hores extres…
a tots…
Aixó una cançó a la llibertat, als pobles oprimits, a la mare que em va parir…

música sorda i oients ignorants

L'altre dia vaig anar a un concert d'un grup vasc, que es diu "Kenzazpi" a la plaça del Rei, organitzat per cente cultural "Euskal Etxea"de Barcelona.
Vaig flipar de la seva contundencia y les seves melodies pop-rockeres.
Resulta que es un grup d'una trajectoria consolidada dintre el mercat musical euskera, porten un munt de discos a l'esquena i aixó es nota al damunt dels escenaris, ...vaig tenir un rampell i em vaig comprar el seu ultim cd en el que inclou dos cançons cantades en català.
Llavors em vaig preguntar quants grups de qualitat, que no canten en llengua castellana son totalment desconeguts mes enllà de la seves regions autóctones, per que no surten grups que cantin en euskera o galleg a las cadenes públiques i privades...hi ha tot un mon paralel als circuits musicals standard, que son locals e independents pero que no deixen de ser comercials pel simple fet de cantar en un altre idioma...
Ojalà, algún dia vagi per madrid i soni l'ùltim de "els pets" o "Kenzazpi"...

?????????????????????????????????????????

...Esta prohibido correr a mas de 120km por hora en una carretera y se permite vender coches que alcanzan los 200km por hora...
Esta prohibido comercializar con drogas y se permite el cultivo en ciertos paises...
Se prohibe el vandalismo y se toleran las guerras con fusiles de verdad...
Se reconstruyen parques naturales y se destroza el litoral mediterraneo...
Se prohibe malgastar el agua y se autorizan los campos de golf y casa con piscinas...
La prostitución se prohibe y el ministro se va de putas...
El tabaco mata y las fábricas tienen permiso para fabricar un producto que mata...
...?

Fins els collons dels empresaris

Després de 4 anys i escacs, m’envaig. He tingut que marxar per que la situació económica era insostenible e incompatible amb la vida que ens ha planificat algun intelectual.
Em va costar que em pujesin el sou al cap de 3 anys a 1030 euros netsx12 pagas a l’any, fins aquesta data cobrava 872 euros. Tinc 8 anys d’experiencia com a delineant, 30 anys, visc amb els pares i no tinc parella.
Ara, aixó si. Il.lusió per netejar la carronya, no m’enfalta. I si escribin cuatre linies remoc conciencies , el que façi falta.
Els vaig demanar 1100 a 14 pages, em van confirmar 1050 a 12pagues i al final a la nómina surt 1030euros…, algun error d’imprenta, vaig pensar jo...
Un zoco a marraqueix? No, un despatx d’arquitectura a la Barcelona progresista i moderna.
Ara he rebut una oferta de mes de 1400netsx14pagues.
He millorat. Pero el tema està, que jo no volia marxar de la meva feina, me sentit obligat a emigrar.
Els companys i el poguer anar caminant a casa era un privilegi que volia mantenir. Pero no he pogut.
Per una banda algun il.luminat va crear un sistema de gestió social, en el cual quan acababas d’estudiar no tens ni un puto duro…, o treballas a la pizzería de turno o et poses a robar…molts diplomes, moltes osties pero ni un puto duro, repeteixo.
Un cop accedeixes al mon profesional, despres de pasar la mística etapa de trobarse a si mateix fent fotocopies i baixant la brossa en alguna ingeniaria, et poden arribar a pujar el sou.
Un sou legal, autoritzat per la Llei i per lo tant per La Constitució Espanyola que no et permet res mes, que agafar alguna borratxera i pagar l’impost de circulació de l’Ajuntament, el seguro, comisions caixes i bancs, plaça de aparcament…etc
La llei legalitza uns sous que no permeten comprar una casa per poguer descansar, defecar i fornicar…
…Es vergonyós.
La solució ha sigut autoritzar una xarxa de perfumats que et deixa diners i a canvi tu entres, de plé en l’exclavitud del segle XXI… si el segle XXI, per si algú no ho sabia.
Això es la societat del benestar? o la societat dels paràsits, usurers del paper moneda, col.leccionistes de becaris…no nomès es el mosquit tigre al que s’hauria d’exterminar%u20